La societat industrial i el seu futur

Infotaula de llibreLa societat industrial i el seu futur
(en) Industrial Society and Its Future Modifica el valor a Wikidata

Transcripció mecanografiada enviada a The Washington Post Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra escrita Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorTheodore Kaczynski Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès americà Modifica el valor a Wikidata
Publicació1995 Modifica el valor a Wikidata
Publicat aThe Washington Post
The New York Times Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Temacrítica social Modifica el valor a Wikidata
Gènereassaig Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Archive.org: IndustrialSocietyAndItsFuture-TheUnabombersManifesto
Musicbrainz: e7c63637-d5c3-4b19-9b94-458f093a3768 Goodreads work: 218374 Modifica el valor a Wikidata

La societat industrial i el seu futur (l'original en anglès és anomenat Industrial Society and Its Future), àmpliament conegut com a El manifest d'Unabomber, és un assaig de 35.000 paraules de Theodore John Kaczynski que afirma que la Revolució Industrial va iniciar un procés nociu d'avenç tecnològic que destruïa la natura, mentre obligava els humans a adaptar-se a les màquines i creava un ordre sociopolític que suprimeix la llibertat i el potencial humà. El manifest va formar la base ideològica de la campanya de paquets bomba de Kaczynski de 1978 a 1995, dissenyada per protegir les zones naturals salvatges accelerant el col·lapse de la societat industrial.

Va ser imprès originalment l'any 1995 en suplements de The Washington Post i The New York Times després que Kaczynski s'oferís a posar fi a la seva campanya d'enviament de bombes i optés a exposar-se a nivell nacional. La fiscal general Janet Reno va autoritzar la impressió per ajudar l'FBI a identificar l'autor. Les impressions i la publicitat al seu voltant van eclipsar els bombardeigs en notorietat i van portar a la identificació de Kaczynski pel seu germà, David Kaczynski.

El manifest argumenta en contra d'acceptar els avenços tecnològics individuals com a purament positius sense tenir en compte el seu efecte global, que inclou la caiguda de la vida a petita escala i l'augment de ciutats inhabitables. Tot i que originàriament es considerava una crítica reflexiva de la societat moderna, amb arrels en el treball d'autors acadèmics com Jacques Ellul, Desmond Morris i Martin Seligman,[1] el judici de Kaczynski de 1996 va polaritzar l'opinió pública al voltant de l'assaig, i els advocats de Kaczynski designats pel tribunal van intentar justificar la seva defensa de bogeria en caracteritzar el manifest com l'obra d'un boig, i els advocats de la fiscalia van basar el seu cas en què era produït per una ment lúcida.

Si bé la violència de Kaczynski va ser generalment condemnada, el seu manifest va expressar idees que continuen sent compartides comunament entre el públic nord-americà.[2] Un article de Rolling Stone del 2017 va afirmar que Kaczynski va ser un dels primers adoptants del concepte que:

"Renunciem a una part de nosaltres mateixos sempre que ens adaptem per adaptar-nos als estàndards de la societat. Això, i estem massa endollats. Estem deixant que la tecnologia es faci càrrec de les nostres vides, de bon grat."[3]

La Col·lecció Labadie de la Universitat de Michigan acull una còpia d'Industrial Society and its Future, que s'ha traduït al francès, es manté a les llistes de lectura de les universitats i es va actualitzar a Anti-Tech Revolution: Why and How de Kaczynski l'any 2016, que defensa la seva filosofia política amb més profunditat.

  1. Fleming, Sean Journal of Political Ideologies, 07-05-2021, pàg. 1–19. DOI: 10.1080/13569317.2021.1921940. ISSN: 1356-9317 [Consulta: free].
  2. Kelman, 2017, p. fn4.
  3. Diamond, Jason. «Flashback: Unabomber Publishes His 'Manifesto'». Rolling Stone, 17-08-2017. Arxivat de l'original el 13 abril 2021. [Consulta: 11 maig 2021].

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search